Resultats de la cerca

És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat

Situada a l’època de Dioclecià i Maximià, l’obra ofereix una visió dels costums de l’època i explica el martiri d’alguns sants

Dirigit per José María Baldasano, estudia els problemes ambientals amb una visió àmplia i des de perspectives molt diferents, des de les purament tècniques fins a les socioeconòmiques

Ha publicat diversos treballs, entre els quals cal esmentar especialment una sèrie de gràfics i taules sobre fotometria, colorimetria, visió, etc, molt utilitzats en l’enginyeria de l’enllumenament

Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpolis símbol de la comunitat nacional, que creix com un organisme vivent Hi ha el contrapunt entre l’ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica

Fundada i dirigida per Francesc Moragas Barret, difongué la pràctica del ciclisme amb una visió estrictament comercial La direcció de la revista no pertanyia a cap societat ciclista De periodicitat quinzenal, se’n publicaren com a mínim disset números Fou absorbida per El Ciclista al setembre del 1893

Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…

Constituïda als anys trenta del segle XX, pretenia fomentar la pràctica esportiva entre la joventut i la classe obrera sabadellenca, fent de contrapès a la visió més elitista i burgesa de l’esport Fou una de les entitats pioneres a fomentar el bàsquet i la pràctica esportiva entre les dones Durant la Guerra Civil organitzà diversos esdeveniments, com curses ciclistes Desaparegué després del conflicte bèllic