Resultats de la cerca

Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà

Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma

Situada a la riba del Drava, als peus dels Alps de Villach, és un important nus ferroviari Hi ha indústries de la fusta, químiques i alimentàries És una estació d’esports d’hivern i una estació balneària Antic lloc de pas romà entre Aquileia i l’Estíria, a l’edat mitjana fou la base comercial més important en el camí entre Venècia i Viena L’església principal, Sankt Peter, és d’estil gòtic tardà 1526-94

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universität…

Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de…

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…