Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos
Història
Antiga república autònoma de la RSFSR, URSS, al N del Caucas.
Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia
Kura
Riu
Riu del Caucas (1.364 km de longitud i 188.000 km2 de conca).
Neix a Turquia i passa per les RSS de Geòrgia i d’Azerbaidjan desguassa a la mar Càspia, on forma un extens delta 100 km 2 Els afluents principals són l’Aragvi, l’Alazani i l’Araks
Ciscaucàsia
Nom que rep la part de la Caucàsia
situada al nord del Gran Caucas.
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
Daguestan
República de la Federació Russa, al NE del Caucas, entre la serralada principal i la mar Càspia.
La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…
península de Taman’
Península
Península que constitueix l’extremitat occidental del Caucas, entre la mar Negra i la mar d’Asov, separada de Crimes per l’estret de Kerč’.
Les costes són baixes i retallades per badies Hi ha volcans de fang, amb altituds de 160 m Hi ha conreus de blat, blat de moro i vinya
Adiguèsia
República de la Federació Russa, situada a l’interior del kraj
de Krasnodar, a la plana que s’estén del riu Kuban als contraforts del Gran Caucas.
L’agricultura és el principal recurs econòmic gira-sol, tabac, ajudada per les manufactures La capital és Majkop Adiguèsia era el nom indígena de Circàssia , país annexionat a l’imperi rus el 1829 pel tractat d’Adrianòpolis Una part important dels seus habitants, anomenats circassians, txerkessos o adigués, emigrà a l’imperi otomà en 1858-64 i després del 1877 L' oblast’ autònoma fou creada el 1922 Dissolta l’URSS 1991, Adiguèsia esdevingué una república del nou estat rus
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
els Balcans
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…