Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.
turons Txecomoravians
Conjunt de relleus que constitueixen el vorell sud-oriental de Bohèmia i la separen de la conca de Brno (Moràvia).
Són formats per materials antics granit i s’estenen en direcció NE-SW, amb una longitud de 150 km i una altitud màxima que no supera els 850 m Són coberts de boscs
Caríntia
Divisió administrativa
Land
d’Àustria, que limita al NW amb el land
de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
La capital és Klagenfurt És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail És formada per dues regions la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens els catòlics constitueixen el 83% i els protestants l’11%…
Silèsia
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335,…
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Danubi
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels…
Hongria
Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…