Resultats de la cerca

Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària

El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790

Dividides en els grups Muko, Chichi i Haha El clima és tropical la vegetació arbòria fou tallada per obtenir fusta L’economia es basa principalment en l’agricultura canya de sucre, bananes, arbre del pa i en la pesca A l’est de l’arxipèlag hi ha la fossa de les illes Bonin , que s’enfonsa 10 347 m Les illes foren descobertes el 1543 per castellans el 1593 s’hi installà el japonès Ogasawara, però poc temps després foren abandonades El 1880 foren annexades al Japó Foren ocupades per tropes nord-americanes el 1945 El tractat del 28 d’abril de 1952 estipulava que, en cas de proposta…

És densament poblada, amb més de 100 h/km 2 La cobreix una capa calcària i rep més de 200 mm de pluges anuals, la qual cosa hi possibilita l’existència de conreus de cereals de secà posseeix també oliveres i palmeres i, als llocs de regadiu, productes d’horta Una altra activitat important és la pesca, principalment d’esponges, molt abundants als encontorns L’única indústria és de caràcter artesanal mantes La capital és Houmt-Souk Pertanyent a Roma, fou ocupada pels musulmans 655, pels normands 1135 i pels almohades 1160 Conquerida pels catalans de Roger de Lloria el 1284, el 1286 li foren…

La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de Sant Pere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat la resta del municipi va ser annexat a Terrassa Una creu de terme d’alçada considerable, modernament…

Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la…

Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…

La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i metallúrgiques d’…

Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…