Resultats de la cerca

Hom l’havia anomenat també sistema navegable de Marij La navegació hi fou inaugurada el 1810, però després de la Segona Guerra Mundial hom començà la construcció d’un nou canal entre el llac Onega i el riu Volga, que fou inaugurat el 1964 Aquesta ruta fluvial és una anella del sistema de canals per al transport a la part europea de Rússia que facilita la sortida a les mars Bàltica, Blanca, Càspia, Negra i d’Asov La seva extensió total des del llac Onega fins a Čerepovec és de 368 km Al llarg del recorregut hi ha nombroses centrals hidroelèctriques És apta per a embarcacions de…

Forma una ampla plana d’uns 14 000 km 2 , travessada al NW per valls encaixades, excavades pel riu Leyre i pels tributaris de l’Ador Un pendent molt dèbil dificulta el drenatge, obstaculitzat, d’altra banda, per l’existència a molts indrets d’una capa impermeable i poc profunda, l' aliós , la qual cosa contribuí a convertir la regió en una ampla àrea d’aiguamolls, apta només per al pasturatge de grans ramats d’ovelles transhumants La dessecació i posterior plantació de pins durant el s XIX canvià l’aspecte i l’economia de la regió, i implantà l’explotació forestal i la…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…

Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…

Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…

Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…

Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…

Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…

Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…