Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815…
Andilla

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és accidentat per la serra d’Andilla àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m La major part del terme és de terreny improductiu Els conreus són de secà cereals, vinya i oliveres La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 98% La ramaderia sobretot el bestiar cabrum ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública…
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els s. IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
comtat de Rosselló

comtat de Rosselló
Geografia històrica
Territori regit per un comte, centrat en l’antiga ciutat iberoromana de Ruscino.
Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…
l’Espluga Calba
L’antic castell palau de l’Espluga Calba, centre d’una comanda de l’orde dels hospitalers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sector més elevat de la comarca, al vessant occidental de la serra del Tallat.
Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…