Resultats de la cerca

Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC

Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera

Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers

Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló

En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia 1697-1753, en cap…

És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar , sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra que la separa de la serra del Cogulló, que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros Aspecte del poble de Miramar © Alberto González Rovira La seva antiga església parroquial de traça romànica fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya Dominava el lloc el…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el…

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…

Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa l’economia El…