Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
l’Unhòla

L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
Sant Antoni de la Grella
Capella
Capella del terme de la Maçana, dins la gorja de la Grella
.
Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella
la Batllia
Petita regió de la Baixa Cerdanya, dita igualment Petita Cerdanya (i alguna vegada també Baixa Cerdanya).
Correspon a l’actual municipi de Bellver de Cerdanya, entre l’estret d’Isòvol i el coll de Saig, a l’est, i el torrent de Ridolaina i Sant Martí dels Castells, a l’oest Al s X constituïa el pagus de Talló, i formà part, a la baixa edat mitjana, del pagus de Baridà, bé que actualment hom anomena el Baridà només la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells Amb la fundació de Bellver de Cerdanya 1225 pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya fou establerta una batllia, d’on deriva el nom de la contrada
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’…
vall de la Vansa
Paisatge de la vall de la Vansa ; al fons, el poble de Sorribes de la Vansa
© Fototeca.cat
Vall dels Prepirineus, a l’Alt Urgell, de direcció E-W, limitada al N per la serra de Cadí i al S per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del…
Madrona
Castell
Antic castell del municipi de Dosaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem oriental del terme, que domina l’engorjada vall del Xúquer, per l’esquerra.
És documentat als darrers temps de la dominació musulmana Al s XVI ja formava part de la parròquia de Dosaigües
barranc del Cint
Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola (Alcoià) i conflueix amb el riu d’Alcoi dins la ciutat d’Alcoi.
Sant Feliu de Codines

Vista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès a la dreta de la riera de Tenes (en part límit septentrional del terme), al sector on aquesta passa engorjada prop de Sant Miquel del Fai.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja, Castellterçol i…
Negrón
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallanca (Racó), situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d’Ademús.
coll de Poses
Collada
Coll (690 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’W, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’E.
És termenal dels municipis de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental