Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Cirera
Barri
Barri perifèric de Mataró, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera
, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha
puig del Castellet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic ibèric, prop de Lloret de Mar (Selva).
Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons
taifa de Màlaga
Història
Regne musulmà governat (1035-57) per una branca de la família hammudita.
El govern dels berbers Banū Ḥammūd es caracteritzà pel seguit d’atemptats familiars i les reiterades rebellions de la població àrab Dinastia hammudita de Màlaga Idrīs ibn ‘Alī ibn Ḥammūd 1035-1039 Yaḥyà ibn Idrīs 1039-1040 Ḥasan ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1040-1042 Naǧa al-Siqlabī 1042 * Idrīs ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1042-1047 i 1054-1055 Muḥammad ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1047-1054 i 1055-1057 Idrīs ibn Yaḥyà ibn Idrīs 1054 * d’origen esclau
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
Brandenburg
Divisió administrativa
Land
del NE d’Alemanya.
La capital és Potsdam Correspon aproximadament, a la regió històrica de Brandenburg, si bé l’actual land no incorpora Berlín, que constitueix un land independent El clima és continental moderat, amb 9,6°C de temperatura mitjana anual i una pluviositat de 667 mm l’any La vegetació natural és formada per landes i boscs de pins, però ha estat en bona part substituïda pels conreus És essencialment una regió agrícola patates, sègol, bleda-rave i blat Antigament la producció es basava en les grans propietats dels Junkern , però actualment la reforma agrària les ha substituïdes per petites…
Guiza
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa de Guiza, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, al SW del Caire, forma part de la seva àrea residencial suburbana Es destaca el monumental pont giratori de ferro sobre el Nil La ciutat, que ha donat nom a un dels cinc sectors de la necròpoli de Memfis, comprèn nombrosos monuments En primer lloc, les tres grans piràmides la de Kheops, o Gran Piràmide, la de Kefren, amb el temple de la vall, i la de Micerí de 62 m d’alçada, amb dues galeries i dues cambres funeràries La Gran Esfinx de Guiza, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia al fons, les piràmides de Micerí i Kefren Hi ha les…
Algaida
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i…
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
Benigànim
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla, accidentat al nord-est per la serra de la Solana (424 m alt.).
El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina