Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Fens
Regió
Comarca plana i baixa de l’est d’Anglaterra, que comprèn els comtats de Lincoln, Cambridge i Huntingdon, estesa entorn de l’estuari de Wash.
Coberta antigament d’aiguamolls, els treballs de drenatge i l’aplicació d’adobs l’han convertida en un ric sector agrícola, especialitzat en conreus hortícoles i florals destinats al mercat de Londres
Bisceglie
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a l’Adriàtica.
Port de pesca i estació d’estiueig Té conreus florals, fruiters, llegums, ametlles, olives, exportats especialment a l’Europa central Indústries derivades de l’agricultura conserves, oli d’oliva i fabricació de mobles
Fontenay-aux-Roses
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França.
Forma part de l’àrea suburbana del sud de París, a 2 km de Sceaux És un centre d’investigacions nuclears Hi ha indústria tipogràfica i alimentària xocolata i conreus florals rosers i hortícoles
Kurume
Ciutat
Ciutat del ken de Fukuoka de l’illa de Kyūshū, Japó, a la vora del riu Chikugo.
De tradició manufacturera artesana de confecció tèxtil, iniciada el 1700, la indústria moderna comprèn fabricació de pneumàtics, calçat de goma i canonades És també un mercat de productes agrícoles i nus ferroviari Hi són desenvolupats els conreus florals
Gutland
Divisió administrativa
Regió meridional de Luxemburg, al massís ardenès.
Travessada pel riu Alzette, al SE hi ha un sector una mica muntanyós obert sobre la gran vall del Mosella, la qual limita amb la RF d’Alemanya Hi ha conreus intensius hortifructícoles, florals i de viticultura vins de Mosella
Can Garí

Vista de Can Garí i els jardins que envolten el casal
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del veïnat del Cros, al municipi d’Argentona (Maresme).
L’edifici, d’estil modernista, fou construït per Josep Puig i Cadafalch entre el 1898 i el 1899 com a residència d’estiu del financer Josep Garí i Cañas S’inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI, i és cobert per una teulada de quatre aigües, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica A la façana principal hi ha una tribuna de pedra d’estil neoplateresc la resta de façanes estan decorades amb esgrafiats florals A la torre, destaca un rellotge de sol Envolten el casal uns grans jardins amb fonts i estancs Una tanca…
Bagergue
Bagergue
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) des del 1968.
És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en…
Honshū
Illa
Illa del Japó, la més gran i poblada.
De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la distància que la…
Santa Sofia

Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
la Morera

Vista de la tribuna de la Morera (Manresa)
© C.I.C - Moià
Casal modernista a ponent de la ciutat de Manresa (Bages), al límit del terme amb el de Rajadell.
Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina