Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Galilea
Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).
Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran…
Galilea
Poble
Poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), en un planell (518 m alt.), al vessant meridional del puig de Galatzó.
Té l’origen en la parcellació de la possessió de son Cortei a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants L’església de la Concepció vicaria in capite des del 1810 és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certamen parroquial de poesia
Tiberíades
Ciutat
Ciutat de Galilea, Israel.
Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord
Cafarnaüm
Localitat
Localitat de Galilea, vora el llac Tiberíades.
Jesús hi residí després d’haver deixat Natzaret, i fou el centre de la seva activitat apostòlica a Galilea Ha estat identificada amb Tell Ḥūm, destruïda vers el s VII dC
Samaria
Vista de la plana de Samaria
© Fototeca.cat
Història
Regió històrica de la Palestina situada a la part central de la Cisjordània, entre Galilea i Judea, i que prengué el nom de l’antiga capital del regne d’Israel Samaria).
Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim 870 m i l’Ebal 870 m, hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis Nābulus Habitada per tribus hebrees segle XIV aC, tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan s XIII amb l’anomenat “pacte o amfictionia de Sique” Després de la separació del regne d'Israel ~931 aC i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria 722 aC, la nova població samarità no fou acceptada pels jueus i la regió —…
llac de Tiberíades
Llac
Llac de la Galilea, format pel riu Jordà, anomenat també mar de Galilea o llac de Genesaret.
Situat a 250 m sota el nivell de la mar, té 21 km de llarg per 12 d’ample la profunditat oscilla entre 42 i 48 m La seva riba i els pobles costaners Cafarnaüm, Betsaida, Magdala, Tiberíades, etc fou escenari de nombrosos episodis de la vida de Jesús
Naïm
Història
Antiga vila de Galilea, situada prop de Natzaret.
És anomenada pel fet que, segons l’evangeli de Lluc, Jesús hi ressuscità el fill d’una vídua del lloc
Judea
Història
Regió històrica del sud de Palestina, entre la mar Morta i la Mediterrània.
En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…