Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Empoli
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora esquerra de l’Arno.
Nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, paperera Els seus principals monuments, com la collegiata fundada el 1093, amb façana de marbre típicament toscana, foren greument perjudicats durant la Segona Guerra Mundial
Avilés

Vista d’Avilés des de la riba dreta de la ria
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situada al fons de la ria d’Avilés, vora la Cantàbrica.
Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre…
Faenza
La catedral de Faenza, obra de Giuliano de Maiano (s XV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Ravenna, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada en una plana, prop de l’aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Conserva aspectes de la ciutat romana Faventia , de planta rectangular, dividida en quatre barris les muralles són del 1456, quan era feu dels Manfredi El 1501 s’incorporà als Estats Pontificis Fou greument bombardejada durant la Segona Guerra Mundial Entre els seus monuments cal destacar l’ajuntament, del segle XIII, reconstruït, la catedral, projectada per Giuliano da Maiano i començada el 1474, amb la façana inacabada, i el museu de ceràmica La ciutat és famosa per la ceràmica indústria que tingué el seu millor moment al segle XV, que rep el nom de faiança Té també indústria…
Münster
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Centre regional d’una rica regió agrícola que envia els seus productes a la conca del Ruhr, que, per la seva proximitat, ha afavorit el desenvolupament de nombroses fàbriques tèxtils i de construccions mecàniques Universitat, fundada el 1771 Sorgida entorn d’un monestir, fou erigida en seu episcopal per Carlemany 802, i al s XIII entrà en la lliga hanseàtica Possessió de la Reforma a partir del 1529, fou centre d’un singular experiment politicoreligiós, fins que, assetjada pel bisbe Franz von Waldeck 1535, tornà al catolicisme El 1803 passà a formar part de Prússia Greument destruïda durant…
Verdun
Ciutat
Ciutat del departament del Mosa, a la Lorena, França.
Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el títol passà…
Castelltallat

Castelltallat, Sant Mateu de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al turisme rural…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina