Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
Abidos
Ciutat
Població de l’Alt Egipte, situada a la riba occidental del Nil i uns 90 km al NW de Luxor.
Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat a Sakkara i…
Conill

Panoràmica de Conill
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Despoblat
Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.
El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754,…
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…
Dione

Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…
conca d’Òdena

La conca d’Òdena vista des de la Tossa de Montbui
© Fototeca.cat
Sector central i més característic de la comarca de l’Anoia, obert en el curs mitjà del riu d’aquest nom (comarca estricta d’Igualada).
Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les…
Fàtima
Localitat
Localitat del districte de Santarém, Portugal, a la Beira Litoral.
És coneguda sobretot pel santuari de Nostra Senyora del Rosari de Fàtima , important centre de peregrinació catòlic dedicat a la Mare de Déu, que té l’origen en les anomenades aparicions de Fàtima El 1917, els pastors Lucia dos Santos 1907-2005 i els seus cosins Francisco 1908-1919 i Jacinta 1910-1920 Marto declararen haver presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop d’un lloc anomenat Cova d’Iria Hom construí en aquell indret un santuari, que es convertí en un centre de pelegrinatge Ha estat visitat pels papes Pau VI 1967, Joan Pau II 1982, que donà al santuari la bala que li havia…
Massada

Vista aèria de Massada
Andrew Shiva (CC BY-SA 4.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa de Judea, actualment a l’estat d’Israel.
És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és La guerra jueva de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes el convertiren en el seu…
fortalesa dels Vilars

Restes del poblat ibèric dels Vilars, a Arbeca
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat al municipi d’Arbeca (Garrigues), en una plana agrícola.
Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià Datada els anys…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina