Resultats de la cerca

Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior

Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al s IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona

És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou

Situada al marge meridional de la conca de Sulmona, a la dreta del Gizio, és centre comercial i industrial teixits, ceràmica, licors, serradores/> Bisbat catòlic Antiga ciutat romana Sulmo , depengué dels ducs de Spoleto s IX i fou molt florent sota els Hohenstaufen i els Anjou s XIII Conquerida per Alfons IV el Magnànim ~1440, Carles V la donà com a principat de Sulmona 1525 a Charles de Lannoy, títol que amb l’extinció de la família passà als Borghese 1607 Catedral del s XIII, d’interior barroc i cripta romànica de tres naus L’Ospedale Civico és un bell exemplar d’edifici renaixentista

És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet modernament…

Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos el 1554,…

Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els s VIII-XII Al s XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco s IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La catedral,…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…