Resultats de la cerca
Es mostren 578 resultats
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…
Alhambra
El conjunt monumental de l’Alhambra de Granada, aixecat pels reis nazarís per a llur residència
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt monumental situat al costat de Granada, però independent de la ciutat, la qual dominava, aixecat pels reis nassarites per a llur residència.
Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del…
illa de Cortès
Illa
Antiga illa de l’Ebre, dins el municipi de Tortosa (Baix Ebre), en ple delta, entre la Cava i l’illa de Buda.
El riu la migpartí a mitjan s XIX, i les parts s’uniren a les ribes respectives
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
Montijo
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, a Estremadura.
Dividida en dues parts, la més petita és a la vora esquerra del Tejo Té adoberies i destilleries d’aiguardent, indústries del suro i saladors de bacallà
Satu Mare
Ciutat
Capital del judeţ de Satu Mare, Romania, a la riba del Someş (Szamos), prop de les fronteres ucraïnesa i hongaresa.
Ciutat medieval, és bisbat catòlic i centre cultural Fabricació de mobles, d’aparells elèctrics i d’articles alimentaris Les dues terceres parts de la població són de parla hongaresa
el Torrent del Capellà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al N de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges més de dues terceres parts foren bastits pels mateixos residents Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Adiabè
Geografia històrica
Regió de l’Assíria septentrional, a l’actual Kurdistan iraquià, a l’est del Tigris.
Fou, amb la seva capital Arbela l’actual Arbīl, una de les províncies més importants dels imperis assiri, persa i selèucida Assolí una certa independència sota els parts, fins que fou sotmesa per Trajà 114 Fou dominada posteriorment pels sassànides
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina