Resultats de la cerca

Té conreus de vinyes i oliveres La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al segle VI aC És famosa, sobretot, pel record de la batalla batalla de Salamina que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèllic, foren destrossats pels grecs,…

Situat en un terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua del Túria a través d’un brancal de la séquia de Mislata travessen el terme les séquies de Favara, Faitanar i Benàger El terme és travessat pel nou curs del Túria, derivat de l’antic llit dins el terme de Quart de Poblet, cosa que ha deixat un petit sector a l’esquerra del riu edificat i unit a la caseria de València, formant part del barri de la Llum La major part del territori agrícola, que ha romàs a la dreta del riu, és dedicat a l’agricultura, d’horta a les proximitats del poble i de tarongers a la resta, encara que l’…

És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

Situació i presentació El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km 2 , ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió NW, Jorba W, Igualada i Vilanova del Camí S, puntualment amb la Pobla de Claramunt SE i Castellolí E, i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix NE És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix al límit amb el Bages, que separen les conques hidrogràfiques de l’…

Situació i presentació El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, de 18,97 km 2 d’extensió, és situat al NE de la comarca de l’Alt Penedès Limita amb Piera Anoia al N, amb Terrassola i Lavit a l’W, amb Subirats al s i amb Sant Llorenç d’Hortons i Gelida a l’E El puig d’Espiells 206 m fa de divisòria entre aquest últim municipi i els de Sant Sadurní i Subirats A més de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, el municipi comprèn altres nuclis de població, com ara els pobles de Monistrol d’Anoia i Espiells, les caseries de Can Benet de la Prua, Can Catassús i el Mo-lí d’en Guineu, i alguna urbanització com…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió desèrtica de…

Situació i presentació Fins el 1988 aquest municipi formava part de la comarca del Segrià El municipi limita al N amb el Palau d’Anglesola, a l’E amb el de Golmés, al S amb el terme de Miralcamp, al SW amb Torregrossa i a l’W amb Fondarella Les terres de Mollerussa formen part, com les de la resta de la comarca, d’una plana de terrenys sedimentats a l’època terciària en estrats allargassats, que han romàs horitzontals i que són la causa de la característica configuració morfològica d’aquestes terres El terreny de Mollerussa es caracteritza per ser pla, amb altituds que oscillen entre els 240…

Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…