Resultats de la cerca

Hi desemboca el riu Mekong en un ampli delta que avança a costa de les aigües del golf Les seves costes, baixes i regulars, es reparteixen entre Cambodja i el Vietnam a l’E, Tailàndia al N i W i la península de Malaca al S

El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…

L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…

És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es mostra transgressiu, i el…