Resultats de la cerca

Situada en un fèrtil oasi en el Najd, era originàriament una compacta ciutat emmurallada que, a partir del 1946, fou engrandida i modernitzada Unida per ferrocarril a Al-Dammām, al golf Pèrsic, és el principal centre comercial dels deserts d’Aràbia A la funció política i administrativa s’uneix l’activitat industrial indústria alimentària, refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Islàmica de Imam Muḥammad ibn Sa'ūd, fundada el 1953 i Universitat del rei Sa'ūd, el 1957 Centre del wahhabisme, la ciutat es desenvolupà al segle XIX i substituí la…

Hom hi distingeix dues àrees la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa la comunicació entre ambdues és molt difícil És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita cereals, arbres fruiters, cafè Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa Fundada per Sayyid Aḥmad mort el 1838, el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā Ocupada cap al 1834 pels egipcis, la…

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Mercat agrícola Ciutat santa de l’islam, juntament amb la Meca, canvià el seu nom antic Al-Yaṯrib per l’actual ‘Ciutat del Profeta’ quan Mahoma s’hi refugià, el 622 hègira Fou residència dels tres primers califes Durant la dominació otomana 1517-1916 depengué 1803-13 dels wahhabites, i hi tornà a dependre amb la conquesta d’ibn Sa'ūd 1924, després del regnat de Ḥusayn ibn ‘Alī Fou capital del regne d’Al-Ḥiǧāz La mesquita, que conté la tomba de Mahoma, fou bastida el 706 i refeta al s XIII, després d’un incendi

És la tercera ciutat més gran del país i la capital espiritual del món islàmic, pel fet d’ésser el lloc natal de Mahoma És un centre comercial i turístic, especialment destinat a acollir els pelegrins uns 500000 anuals Centre comercial i religiós a l’època preislàmica Ka'ba, continuà essent-ho després de la predicació de Mahoma, malgrat que no ha estat mai la capital política de l’islam Durant els califats omeia i abbàssida fou administrada per membres de la família califal, fins que ~960 tingué una relativa autonomia sota la sobirania fatimita Després de les dominacions aiúbida i mameluca,…

La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…

Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…

La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…