Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
serra de Cavalls

Un aspecte de la serra de Cavalls
© Fototeca.cat
Serra
Continuació NE de la serra de Pàndols (659 m).
Separa els termes del Pinell de Brai Terra Alta dels de Gandesa Terra Alta i Benissanet Ribera d’Ebre Correspon als relleus septentrionals dels ports de Beseit, entre el pla enfonsat de la cubeta de Móra i el paisatge barrancós de planells oligocènics que inicien la depressió de l’Ebre Fou escenari de violents combats durant l’ofensiva de l’Ebre en la guerra civil de 1936-39 Ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces del general Franco el 30 d’octubre
Bitola
Ciutat
Ciutat de la república de Macedònia, situada al S del país, prop de la frontera amb Grècia i Albània.
És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que fou presa pels…
Vesuvi
El Vesuvi
© Fototeca.cat
Volcà
Volcà de la Campània, Itàlia, 12 km al SE de Nàpols, l’únic volcà actiu de l’Europa continental.
Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha l’…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
Victòria

Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
Canton
La ciutat xinesa de Canton i el riu Zhu
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Guangdong, a la regió del Centre-sud, Xina.
Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…
camp de concentració de Mauthausen

6.000 presoners despullats del camp de concentració de Mauthausen esperant la desinfecció (10 de juliol de 1941)
United States Holocaust Memorial Museum, cortesia de l’Archiv der KZ-Gedenkstaette Mauthausen
Camp de concentració
Camp de concentració nazi situat a la localitat de Mauthausen (Àustria), a uns 20 km de Linz.
El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…
Nova Caledònia

Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…