Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ningxia Hui
Divisió administrativa
Zizhiqu del NW de la Xina.
La capital és Ynchuan 125 000 h 1975 És formada per una fèrtil plana travessada pel Ma Chhu La població, composta de huis i xinesos han, es concentra al llarg del riu, i és típicament camperola, dedicada al conreu principalment cereals i a la ramaderia Té importants recursos miners ferro i carbó i abundant energia hidroelèctrica La capital és unida per ferrocarril a Pequín i a Lanzhou
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
Liaoning
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Shenyang La plana central, regada pel riu Liao He i emmarcada per muntanyes de 1 000 al 1 500 m d’alçària, és el sector més densament poblat Al SE hi ha la península de Liaodong, que limita per l’E el golf del mateix nom Formada el 1954 amb la unió de dues antigues províncies Liaotung i Liaosi i ampliada el 1956 amb la part oriental de la província de Joho, és avui una regió industrial, gràcies al carbó i al ferro i a la bona xarxa ferroviària A la plana es produeix soia, melca, blat de moro, cotó i tabac
Chengdu
Ciutat
Ciutat de la regió del Sud-oest, Xina, capital del sheng de Sichuan.
Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat…
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de…
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són…
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…
Tibet

Paisatge del Tibet
© Corel / Fototeca.cat
País
País de l’Àsia central, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina, fronterera, al S, amb l’Índia, el Nepal i Bhutan.
La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…