Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
pont de les Ferreres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte romà, prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al N de Tarragona, dit també pont del Diable
.
Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental…
arc de Berà
© Fototeca.cat
Arc de triomf romà, al terme de Roda de Berà (Tarragonès), elevat sobre la Via Augusta
.
És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…
Nicòpolis del Pont
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, al NW de l’Armènia menor.
Fundada per Pompeu, en recordança de la victòria sobre Mitridates IV Eupàtor, fou annexada a l’imperi Romà per Neró Reconstruïda per Justinià després d’un terratrèmol, fou arrasada novament per Cosroes
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
el Pont
Geografia històrica
Antiga regió de la Turquia asiàtica del NE que originàriament corresponia a la part de la Capadòcia que donava al Pontus Euxinus (mar Negra) i s’estenia fins al Caucas.
Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí una colònia…
el Bòsfor
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci És…
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…
Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…
Anatòlia
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…