Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Treviso
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s XI-XII, només…
Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Valldemaria
Monestir
Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).
És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els…
Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…
Milanesat
Geografia històrica
Antic estat del nord d’Itàlia, format entorn de Milà, que en fou la capital.
Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat territorial…