Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Loeches
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a l’E de la capital i drenat pel rierol d’Anchuelo, afluent del Jarama.
En són remarcables les fonts d’aigües minerals, que han afavorit l’aparició de comerç i de serveis relacionats balneari d’aigües termals Hi ha certa agricultura i ramaderia bestiar porcí Entre els monuments destacables s’hi troba el convent de les Dominiques, fundat pel comte-duc d’Olivares i en el qual fou enterrat
Monte Sant’Angelo
Ciutat
Ciutat de la província de Foggia, a la Pulla, Itàlia.
Situada en un contrafort del mont Gargano, és la localitat més alta de la Pulla 843 m, i és formada per carrerons estrets i cases blanques Nasqué entorn del santuari dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del qual la tradició llegendària situa una aparició en aquest lloc Miquel L’església actual té un campanar romanicogòtic 1247-81, i la façana és del 1865 a l’atri interior hi ha un portal romànic, amb una porta de bronze treballada a Constantinoble s XI La població conserva encara altres monuments romànics
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…