Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
castell de Sant Marçal
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Vercelli
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Sesia, és el centre d’una vasta planura ben irrigada on hom conrea arròs n'és el mercat europeu més important Antic Oppidum Vercellae s II aC, després de la caiguda de l’imperi Romà fou ducat longobard, i més tard capital d’un comtat carolingi Passà als Savoia el 1427, i fou ocupada per Castella del 1638 al 1659 i breument per França 1704 El 1814 tornà al domini dels Savoia El monument principal és la basílica de Sant'Andrea s XIII, llombarda i gòtica, al costat de la qual hi ha una abadia cistercenca, amb un claustre molt notable
Sant Pau de Riu-sec
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situada al S del terme.
El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la…
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou destinat a…
Assís
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del s VI Es desenvolupà a partir del s XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del s XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta s XIX Conté pintures…
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els s VIII-XII Al s XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco s IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La catedral,…
Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del s X aC, durant els s VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al s IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al s VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis s XIV, Eugeni IV li tornà la seu episcopal i el títol de…
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…