Resultats de la cerca

A Guebellí Petit hi ha una important surgència vauclusiana ses Fonts Ufanes Hi ha 211 ha de pinedes, 105 ha d’alzinars i 690 ha de garriga Els conreus ocupen unes 1 700 ha 52% del terme, de les quals només unes 140 són de regadiu els més importants són els cereals, ametllers, garrofers i figueres al pla, i oliveres a la part de muntanya Hi ha ramaderia, principalment bestiar oví i porcí La població tendeix a disminuir per emigració als centres turístics i industrials pròxims Inca, Pollença i Alcúdia La vila 2 103 h agl 66 h diss 1991 campanaters o campanatencs 134 m alt és…

Ocupa terres planeres situades per damunt els 100 m culmina a Son Gelabert, 201 m, i al puig de Son Pastereta, 202 m el 90,3% 1 570 ha de les terres són cobertes per sòls margosos del Burdigalià, que constitueixen magnífiques terres de conreu El 74,2% del terme és conreat predominen els cereals i el farratge 785 ha, i els fruiters de secà 374 ha El 73,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris La ramaderia comprèn uns 70 caps de bestiar boví, 200 d’oví, 10 de cabrum, 250 de porcí i 200 d’aviram Hi ha emigració, i el 98,6% de la població és autòctona La població…

El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví, boví, porcí i la…

Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…

Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu hortalisses Al…

Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…

La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…

El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx es Port d’Andratx i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu i l’illa de sa Dragonera A la part…

La capital és Nàpols S'hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…