Resultats de la cerca

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…

La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…

El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la…

Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898