Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mzab
Geografia
Regió del Sàhara, situada al wilāya de Laghouat, Algèria, i poblada per uns 100 000 h.
S'estén a través del uadi Mazb i comprèn una part de la regió de la Chebka, altiplà rocallós i àrid Les cinc poblacions principals són Ghardaia, la capital, El-Ateuf, el centre més antic, Beni Isguen, el centre religiós, Melika i Bou Noura Hi ha grans extensions de palmeres i hom hi conrea fruites, cereals i llegums
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida
Tademaït
Altiplà
Altiplà de superfície pedregosa, al Sàhara algerià, al NW dels monts Tassili (835 m).
Massada

Vista aèria de Massada
Andrew Shiva (CC BY-SA 4.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa de Judea, actualment a l’estat d’Israel.
És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és La guerra jueva de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes el convertiren en el seu…
Jerusalem
Vista de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967.
Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats…
Galilea
Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).
Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran part dels…
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…