Resultats de la cerca

Desguassa pel seu emissari Luapula És poc profund, i hom hi pesca amb embarcacions de motor La riba sud forma frontera amb el Zaire Fou descobert el 1868 per David Livingstone

Situada a la fèrtil vall d’Eškol, a uns 900 m d’altitud, és notable pels vins, les oliveres i els fruiters Té indústria del vidre Escenari de nombrosos esdeveniments bíblics, la ciutat fou inicialment capital del regne de David

Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…

Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de…

Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies  1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí nombrosos assentaments 60000 colons israelians el 1985 tant en aquest…

De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…

La geografia física La major part del territori és accidentat per sistemes muntanyosos amb elevacions de 1000 a 1500 m De materials precambrians i granítics, presenta una estructura tectònica d’estil germànic hi són freqüents les depressions, que corresponen a blocs enfonsats, com la de Barotseland, al llarg de la frontera amb Angola, els llacs Bangweulu i Kampolombo, etc En direcció NE s’alça la serralada Muchinga, amb la màxima altitud al cim Lawushi 1850 m El clima és tropical, bé que les temperatures són suavitzades a causa de l’altitud a Livingstone 987 m les temperatures oscillen entre…

La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…

La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…