Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Elat
Ciutat
Ciutat d’Israel, al nord del golf d’‘Aqaba, a l’extrem meridional del país.
El seu port constitueix l’única sortida d’Israel cap a la mar Roja És un important centre comercial i miner jaciments de coure des d’on surt l’oleoducte de petroli cap a Haifa, i un centre turístic estació balneària
Nègueb
Vista de la regió de Nègueb des de Mizpé Ramon
© Fototeca.cat
Vasta regió desèrtica del sud d’Israel, que ocupa quasi la meitat del país.
De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme…
Ashqelon
Ciutat
Ciutat d’Israel, a la costa mediterrània.
Fou fundada el 1949, vora les ruïnes de l’antiga Ascaló Centre industrial preparació de fusta, extracció i fabricació de ciment Terminal de l’oleoducte de 8 km que hi porta el petroli del Nègueb i de l’oleoducte que la comunica amb Elat
Haifa

Haifa, des del santuari del Báb, al mont Carmel
Capital del maḥoz de Haifa, Israel.
Situada al S de la badia d’Acre i al peu del vessant nord del Carmel, és el port més important del país És un gran centre cultural i un nucli industrial, amb moderns barris residencials i comercials Un oleoducte uneix el seu port amb el d’Elat Té refineries de petroli i indústries del metall, d’automòbils, material ferroviari, ciment, teixits i alimentàries Té escola tècnica superior i universitat, creada el 1963 S’hi troba el centre mundial del bahaisme, centre administratiu i espiritual del bahaisme
golf d’Àqaba
Golf marí
Golf del nord-est de la mar Roja, entre la península del Sinaí, Egipte i l’Aràbia Saudita, pel nord del qual tenen sortida Israel (pel port d’Elat) i Jordània (pel port de la ciutat d’Al-Àqaba).
Té 180 km de llargada i de 20 a 28 km d’amplada Hom creu que el golf d’Àqaba és una prolongació del sistema de fosses tectòniques de l’Àfrica oriental Les illes Tīrān i Sanāfīr de l’Aràbia Saudita en bloquegen l’entrada quasi completament
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…