Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
la Pedrera
Façana de la Pedrera o casa Milà, obra d’Antoni Gaudí (1906-10)
© Arxiu Fototeca.cat
Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d’Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10).
Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou…
Mare de Déu del Mont
Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
Sant Miquel del Port
Església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Barcelona
, construïda al nou barri de la Barceloneta
.
Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
Renau
Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
Navata
Navata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès entre les ribes del Manol (afluent de la Muga), i el Fluvià.
Situació i presentació El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001 Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont El municipi de Navata s’estén…
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
Torredembarra
Vista aèria de Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…