Resultats de la cerca

El 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles

Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen San Damiano es digueren també damianites o de sant Damià Al s XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes El 1406 les monges demanaren a la…

Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…

D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dD’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l…

Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…

Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació i presentació Es troba al sector que hom coneix com la vall de Torelló o la vall del Riu Ges, la qual és integrada pels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i el mateix terme de Torelló, cap d’aquesta demarcació geogràfica El terme, situat al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al N amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó, al S amb Manlleu i a l’W amb les Masies de Voltregà i Orís La vall de Torelló, formada per la part baixa de la conca del Riu Ges i per la del seu principal afluent, el Riu Fornés,…