Resultats de la cerca

Disposa d’un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l’interior del port

La costa és alta, formant penya-segats, al sector més meridional, i baixa i retallada, al centre punta de Binissaida el sector costaner nord-occidental correspon al port de Maó, on s’obren les cales Fonts i Corb, entre les quals hi ha la vila La vegetació és típicament mediterrània del bosc, destruït per la rompuda, resten alguns rodals d’alzines i ullastres Hom conrea farratges 732 ha per al bestiar boví uns 340 caps, amb la llet del qual fabrica formatges A més també hi ha bestiar oví, porquí i aviram La pesca ocupa una petita part de la població de la vila i resten actius…

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb…

Situació i presentació Limita al N amb Monistrol de Montserrat del Bages, al sector E amb Esparreguera, al SW amb els Hostalets de Pierola i a l’W amb el Bruc, aquests dos últims termes de l’Anoia Collbató s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat, des de sota de Sant Jeroni, per les Basses de Sant Antoni, el pla dels Escurçons i el dels Ocells, just dessota la línia de carena, seguint el curs del torrent de Santa Maria continua després pel torrent de la Salut, per la font de les Canyes i el coll de Rubió, entre la roca del Corb 437 m i la serra de…

Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h