Resultats de la cerca

Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…

Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…

El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…

Situació i presentació Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya municipi d’Alp Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…