Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Dvina Septentrional
Riu
Riu del nord de Rússia (750 km de longitud i 362 000 km2 de conca).
Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació
els Nou Barris
© Fototeca.cat
Districte administratiu de Barcelona, situat al NE de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar.
Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità
el Coll
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de la Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll
o d’en Falcó (249 m alt.), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de Font-rúbia
), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del s XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del s XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta…
plaça de Catalunya
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34 600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1 741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior…
Sant Petersburg
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
Sant Andreu de Palomar
Barri
Barri (andreuencs o santandreuencs) de Barcelona, antic municipi del pla de Barcelona, annexat al de la ciutat el 1897.
És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi havia hagut…
Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
serra de Collserola
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner…
Moscou
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de Rússia i de l’oblast’ homònima.
La geografia És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l’activitat de la població al llarg dels segles El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C gener i de 18°C juliol La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat més elevada i la de la perifèria pot arribar, a l’hivern, a 12-10°C Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun’, per l’extrem oest de…