Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Palau Reial Major
Façana del Palau Reial Major, antiga residència reial a Barcelona, a la plaça del Rei
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt d’edificis destinats a residència reial a Barcelona.
Inicialment fou el palau dels comtes, que el situaren damunt la muralla romana Al segle XIV en foren mestres d’obres Bertran de Riquer, Jaume Rei, Pere d’Olivera i Guillem Carbonell Aquest és l’autor de la gran el Tinell o dels Paraments, redescoberta el 1937 Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí , de quatre pisos amb set arcs o finestrals simètrics a cada pis Fent angle recte amb el Tinell, donant forma a la Plaça del Rei, i damunt mateix de la muralla hi ha la capella reial de Santa Àgata , construïda per Jaume II al…
Santa Coloma de Gramenet
Vista aèria de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, situada a l’esquerra del Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat a l’esquerra del Besòs, a la sortida del congost de Montcada.
Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a…
Duana Nova
La Duana Nova , del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
el Gornal
Can Rigald, prop del Torrent Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización 1968, és format per grans blocs d’habitatges Amb el barri de Bellvitge conforma el districte VI de la ciutat
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
les Cases del Congrés
Les Cases del Congrés, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.
Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona
el Guinardó
Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia
La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…