Resultats de la cerca

Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà

Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà

Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà

Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3 266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges uns 400 habitatges destinats preferentment als barraquistes barcelonins El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2 152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Can Tunis i de la Perona Els equipaments urbans hi són…

D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l…

Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial

Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els…

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…