Resultats de la cerca

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…

Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà

Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de…

El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Postal i…

Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà

Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat 1965-68 en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971

Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la…

Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los…

Inicialment fou el palau dels comtes, que el situaren damunt la muralla romana Al segle XIV en foren mestres d’obres Bertran de Riquer, Jaume Rei, Pere d’Olivera i Guillem Carbonell Aquest és l’autor de la gran el Tinell o dels Paraments, redescoberta el 1937 Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí , de quatre pisos amb set arcs o finestrals simètrics a cada pis Fent angle recte amb el Tinell, donant forma a la Plaça del Rei, i damunt mateix de la muralla hi ha la capella reial de Santa Àgata , construïda per Jaume II…

Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí  en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes del palau…