Resultats de la cerca

Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel…

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de música popular,…

Constitueix el centre on fou erigit el nucli originari de la ciutat És totalment cobert d’obra

El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu…

És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

Situat a la part baixa de l’antic terme de Santa Eulàlia de Provençana, fou construït com a barri dormitori per a la mà d’obra industrial de Barcelona, i hi són característics els grans blocs de pisos Actualment forma, amb el barri el Gornal , el districte VI de l’Hospitalet de Llobregat El 1999 tenia 28 019 h Hi és ubicada la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge