Resultats de la cerca

En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu

Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità

És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobres i havia provocat un fort dèficit d’equipaments urbans, sobretot escolar La densitat de població és alta, al voltant dels 77000 h l’any 2010, molt per sobre de la resta de barris de la ciutat Hi ha dos mercats municipals i una estació de ferrocarril metropolità Des del 1973, conforma el districte administratiu IV de…

L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’…

La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta El 1857 esdevingué un dels quatre barris…

Es formà en 1927-29 amb la construcció d’un grup de cases barates d’una sola planta, un dels primers fets per iniciativa oficial, el Grup Milans del Bosch , per tal d’acollir-hi immigrats establerts a les barraques de Montjuïc sobre l’antic barri de l’Estadella i el nucli d’habitatges unifamiliars de la fàbrica Sanchis S’arribaren a construir 784 habitatges El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri Durant els anys cinquanta fou un important nucli d’atracció d’immigrats  La dècada de 2000 s’inicià una remodelació del barri que implicava l’enderrocament de…

Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar Estigué afectat…

Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es…

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…