Resultats de la cerca

Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o…

Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes segles IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del…

La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’…

La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad

Té uns 8 km de llargària i, per la seva bellesa, pintoresca i suggestiva, ha estat celebrada per nombrosos escriptors antics i moderns Jacint Verdaguer la cantà en una de les balades que formen el Chor d’illes gregues de l' Atlàntida Lloc d’una gran importància per a les comunicacions de Macedònia i Grècia, fou sempre molt disputat Els grecs antics el relacionaren amb Delfos i sovint hi celebraren cultes en honor d’Apollo

Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues

L’any 1977 M Andronicos hi descobrí i hi excavà un important monument funerari, del tercer quart del segle IV aC, que hom considerà la tomba del rei Filip II de Macedònia i de la seva darrera esposa, Cleòpatra A l’interior d’un edifici rectangular format per una cambra quadrada i una avantcambra rectangular hom trobà dos sarcòfags de marbre que contenien sengles cofres d’or amb les restes d’un home i d’una dona, i un aixovar amb valuosos objectes

Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí

Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen

Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…