Resultats de la cerca

Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada

El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família…

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…

Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…