Resultats de la cerca

És travessada pel riu Guaso i el seu afluent el Bano Al seu entorn són importants les plantacions de canya sucrera, cafè, cacau, cereals, etc Predomina la població negra La base militar nord-americana a la badia té l’origen en la intervenció dels EUA en la guerra d’independència cubana en virtut dels acords de pau 1901, els EUA han mantingut la plaça, reclamada posteriorment pel règim castrista L’any 2002 la CIA hi emplaçà un polèmic centre de detenció per a presumptes terroristes islàmics que al gener de 2009 una ordre del president dels EUA manà clausurar en el termini d’un any, bé que…

És capital de l’Isla de la Juventud antiga illa de Pinos, situada aprop de la costa SO de Cuba, al mar de les Antilles Colom, en el seu segon viatge a Amèrica, arribà a l’illa, poblada per nadius siboneis, que anomenà La Evangelista El topònim de “Nueva Gerona”, apareix per primer cop l’any 1826 Més tard, el governador Francesc Dionís de Vives promogué i ordenà l’explotació i colonització d’aquesta illa i, el 1830, denominà la seva capital Colonia Reina Amalia Després d’un temps, fracassà la colonització, i aleshores l’illa esdevingué un lloc de deportació A la independència i durant l’etapa…

És situada al NW de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la badia de l’Havana a la mar La forta evolució demogràfica començà al segle XIX, amb els colons espanyols emigrats d’altres països llatinoamericans i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana Fins a la revolució del 1959 no es començà a planificar el desenvolupament de la ciutat descentralització a favor d’altres ciutats i creació d’un cinyell agrícola al seu entorn L’aglomeració urbana de l’Havana comprèn els municipis de Guanabacoa, Marianao, Regla, Santa María del Rosario i Santiago de las…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en que els dos agregats se’n independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…

Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…

La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…

Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…