Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
rambla de la Raja
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Segura, entre Albarán i Cieza (Múrcia), al seu sector més alt, dins el municipi de Jumella, al sector de llengua catalana del Carxe.
Gran part del seu curs és comprès en l’àmplia depressió de la Raja , estesa entre les cases del Carxe i de Quives
Fontainebleau
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
És situada al SE de París, a l’extrem NE del bosc del mateix nom, a 3 km de la vora esquerra del Sena Amb la seva àmplia àrea suburbana d’Avon, és principalment un nucli residencial i turístic
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
Cesarea de Filip
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina que correspon a l’actual Bāniyās.
Fou anomenada Paneas l’antic culte a Baal havia estat convertit en culte a Pan, que li donà el nom fins que Filip el Tetrarca mort el 34 dC, fill d’Herodes, amplià la ciutat i li canvià el nom en honor de Cèsar August Segons els evangelistes Mateu i Marc, l’apòstol Pere hi féu la primera confessió de la messianitat de Jesús
Valois
Regió de França, a l’Illa de França, constituïda per una àmplia plana a l’esquerra de l’Oise i compresa actualment entre els departaments d’Aisne i d’Oise.
La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…
Zuberoa
Comarca de l’extrem nord-oriental del País Basc, en territori de l’Estat francès, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
Picos de Europa
Els Picos de Europa, massís de la serralada Cantàbrica de morfologia calcària
© M. Pujol i R. Poyato
Massís
Massís de la serralada Cantàbrica, el tercer de la península Ibèrica per la seva altitud.
Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la protecció a la…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units…