Resultats de la cerca

Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…

Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III

Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó  Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea   sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides  de Pèrsia i la…

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el pavelló anomenat d’Enric IV L’…

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i…

Situada a la riba del Loira, 30 km al NW de Blois, és un notable centre agrícola i comercial, amb indústria del cuir, alimentària, tèxtil, tipogràfica, metallúrgica, etc El desenvolupament de la ciutat tingué lloc al s XI, amb motiu de la fundació de la gran abadia de La Trinité Primerament comtat, i ducat a partir del s XVI, perdé la seva prosperitat en ésser devastada per l’exèrcit d’Enric III de Navarra Entre els monuments principals es destaquen el castell, començat al s XI, però amb reformes dels s XIV i posteriors, actualment ruïnós, l’església abacial de La Trinité, gòtica…