Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
costa del Pol

Vista del Moianès des del cim del serrat del Pol (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Serra
Serra dels municipis de Moià i Collsuspina (Moianès), al sector oriental del terme.
El seu cim culminant 1032 m ofereix una àmplia panoràmica sobre les terres del Moianès
Fontainebleau
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
És situada al SE de París, a l’extrem NE del bosc del mateix nom, a 3 km de la vora esquerra del Sena Amb la seva àmplia àrea suburbana d’Avon, és principalment un nucli residencial i turístic
Sant Julià d’Úixols

Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
Cesarea de Filip
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina que correspon a l’actual Bāniyās.
Fou anomenada Paneas l’antic culte a Baal havia estat convertit en culte a Pan, que li donà el nom fins que Filip el Tetrarca mort el 34 dC, fill d’Herodes, amplià la ciutat i li canvià el nom en honor de Cèsar August Segons els evangelistes Mateu i Marc, l’apòstol Pere hi féu la primera confessió de la messianitat de Jesús
Valois
Regió de França, a l’Illa de França, constituïda per una àmplia plana a l’esquerra de l’Oise i compresa actualment entre els departaments d’Aisne i d’Oise.
La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…
el Bosc de Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII
Zuberoa
Comarca de l’extrem nord-oriental del País Basc, en territori de l’Estat francès, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units…
Sudan
Història
Nom donat pels historiadors i geògrafs àrabs (literalment ‘país de negres’) al territori situat al s. del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al s. pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial.
Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el darrer dels…