Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Mar da Palha
Estuari del Tejo, a Lisboa.
Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal
Mérida
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són fonamentalment per…
Carabobo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Valencia Comprèn part de la Cordillera de la Costa i de la plana alluvial de l’Orinoco i la part occidental de la depressió del llac de Valencia El clima hi és tropical plujós, amb temperatures mitjanes d’uns 26°C i precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 1 000 mm És el segon estat més densament poblat del país 377,4 h/km 2 1994 i un dels més industrialitzats L’àrea que envolta el llac de Valencia, de sòls molt fèrtils i intensament conreats conreus tropicals, és progressivament ocupada pel desenvolupament del sector industrial tèxtil, indústries…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
Amiens
Ciutat
Ciutat de la Picardia, França, capital del departament de la Somme.
Situada a la vall de la Somme, la ciutat conserva encara el nucli antic, que es veié desbordat en acabar la Segona Guerra Mundial per una nova àrea urbana que creixia d’acord amb l’impuls industrial que experimentà la ciutat Amiens és el centre comercial i agrícola de les poblacions suburbanes assentades a les terres pantanoses de la vall de la Somme, els habitants de les quals conreen el sòl alluvial i han canalitzat les aigües que serveixen de vies de transport per al comerç dels productes hortícoles Nucli industrial desenvolupat entre les àrees industrials de París i de Lilla…
Mérida
Ciutat
Capital de l’estat homònim, Veneçuela, al llarg d’una terrassa al·luvial prop del riu Chama, a la Cordillera de Mérida.
mar Adriàtica
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE,…
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…
Rin
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i…
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a…