Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Machu-Picchu
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat inca edificada en el cim d’una muntanya dels Andes.
El seu traçat urbanístic és d’una gran perfecció, més encara si hom té en compte el poc terreny ocupable i la seva posició inclinada Era dividida en diferents barris la finalitat de la majoria dels edificis era purament pràctica, llevat del palau reial i dels edificis destinats al públic Fou dividida en ciutat alta i ciutat baixa, destinades, respectivament, a les classes altes i a les classes baixes
Daoyin
Província
Centre religiós, molt important en el desenvolupament de les arts marcials xineses, situat al vessant oriental de la muntanya sagrada de Songshan, a vuitanta quilòmetres al sud-oest de Zhengzhou, a la província d’Henan.
El monestir fou edificat l’any 495 per l’emperador Xiao Wen 471-500, de la dinastia Wei del nord Documents històrics assenyalen que després de la seva fundació esdevingué un centre de pràctica i estudi del wushu i de la boxa shaolin A mig camí entre una figura real o llegendària, un monjo anomenat Bodhidarma segle VI desenvolupà un seguit de cent moviments de boxa, per tal de mantenir la bona salut dels monjos del monestir A finals de la dinastia Sui 581-618, el monestir de Shaolin era un centre conegut per la qualitat del wushu que s’hi practicava, que en distints períodes varià…
Qustol
Necròpolis reial i nobiliària de la Baixa Núbia (324-565) actualment coberta pel llac Nasser, uns 37 km al N de Wadi Halfa i a la vora dreta del Nil.
Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’…
Auschwitz
Ciutat
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d’Oświęcin al sud-est de Katowice, on a l'abril de 1940 els nazis construïren diversos camps de concentració.
L'àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de…
canal de Suez
© iStockphoto.com / onfilm
Canal artificial que, a través de l’istme de Suez, comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja.
Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
Salou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el…