Resultats de la cerca

La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400 focs de…

Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…

Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana hi destaquen la penya de Sella 1 107 1 169 m alt, els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les 414 ha de regadiu hortalisses i cítrics es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera Més de la meitat de les parcelles no arriben a 1 ha Després d’un màxim de…

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n'és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…

Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el s XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del s XIX i fins el 1960 la població s’estancà i…

La capital és Ajaccio   La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…