Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees…
Bretanya
Regió administrativa
Regió administrativa de França, que comprèn els departaments de Costes del Nord, Finisterre, Ille i Vilaine i Morbihan.
La capital és Rennes
Nova Bretanya
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, muntanyosa i volcànica, de clima equatorial.
La ciutat més important és Rabaul Producció de copra i de cacau És habitada pels bainings baining i altres melanesis
Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la…
comtat de Penthièvre
Història
Territori feudal al nord de la Bretanya creat el 1034 per a Eudes I, fill segon del duc Jofre I de Bretanya.
Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans
Anguilla
Territori no independent
Illa
Illa de les Petites Antilles, la més septentrional de les illes de Sobrevent, que constitueix una dependència de la Gran Bretanya. El territori també comprèn l’illa de Sombrero i molts illots deshabitats. La capital és The Valley.
Anguilla és una illa plana on predominen les calcàries miocèniques, té un llac salí al mig i, a la costa sud, hi ha esculls de corall L’economia és basada en l’agricultura cotó i sisal, la copra, l’explotació de sal i fosfats, la pesca i la ramaderia ovina, bé que el turisme és un altre recurs important Descoberta per Colom l’any 1493, des del 1650 fou ocupada pels anglesos i administrada com a part de les illes de Sobrevent El 1967 Saint Christopher, Nevis i Anguilla esdevingué estat associat a la Gran Bretanya Els anguillans, però, refusaren el govern de Saint Christopher i…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
Vilaine
Riu
Riu de Bretanya (225 km).
Neix als turons del baix Maine França, prop de Juvinyé, passa per Rennes i per Redon i desemboca a l’Atlàntic a uns quants quilòmetres i al SE de la badia de Kiberen Quiberon